Sebastià Gallardo

Aquest matí la flama del correllengua ha travessat els carrers del nostre poble. La delegació de l'Obra Cultural Balear de Sa Pobla ens va convidar gentilment a tots els representants dels partits polítics locals a realitzar conjuntament la lectura del manifest que acompanya la flama. Òbviament que hi he participat gustós, qualsevol sol·licitud de col·laboració d'una entitat com l'OCB mereix tota l'atenció, però després de l'experiència crec sincerament que fora millor que aquest clam de reivindicació per la llengua catalana hagués estat realitzat per persones més autoritzades i amb més credibilitat que no els polítics.

Pot semblar estrany que manifesti aquesta opinió, i pot ser a primer cop d'ull molts no ho entenguin, però totes aquelles persones que avui eren a plaça i ho han presenciat segur que també ho entenen.

Crec que la feina del PSM com la resta de partits que conformen el BLOC per Mallorca, en la defensa de la llengua ha estat i és inqüestionable, fou, és i serà vital en la vida política pel manteniment de l'existència de la llengua catalana a les Illes i en la lluita per la normalització, la lluita per la dignitat, però crec que no hauríem d'haver participat en la lectura d'aquest manifest.

Me n'he adonat quan he acabat de llegir el meu bocí de text. A Plaça avui hi havia poetes, escriptors, mestres, professors, llibreters, persones de diferents ideologies i sensibilitats i d'altres sense preferències polítiques, però que tots en el seu conjunt i de forma individual són els qui realment mantenen viva la nostra llengua, són els qui s'enfronten diàriament al drama i la lluita en que s'està convertint no ja aconseguir la normalització lingüística, sinò tan sols la simple existència social del català com a llengua pròpia d'aquestes Illes. Millor ells que no els polítics avui per reivindicar la llengua.

Avui justament aquesta lectura ha servit a alguns per intentar rentar-se la cara, per vendre fum, per embrutar un bell moment. Avui han reivindicat l'ús social del català els qui estan matant la criatura, els qui acusen de terroristes a tots aquells que no es posen de genolls i mantenen la defensa de la dignitat de la llengua catalana, els qui practiquen polítiques de terra cremada i de sectarisme extrem envers tots aquells creadors de llengua que no es dobleguen davant les seves pretensions, els qui mantenen als educadors i operadors de la llengua en la indefensió més absoluta i sense autoritat per aconseguir que el coneixement de la llengua catalana sigui efectiu per a tota la població, però clar la imatge per a ells ho és tot, i als pobles d'interior, a on els catalanoparlants encara som majoria ens venen fum: rondalles, mari paus i manifests.

I Avui també han parlat en defensa del català els altres que l'han venuda i condemnada a Madrid, els qui han pactat de manera vergonyosa i claudicant amb el Sr. Matas aquesta clàusula del nou estatut que suposa la condemna de la llengua catalana a les Illes de forma lenta però inexorable a l'oblit. Avui també han parlat els qui han callat davant aquesta misèria, els qui bravejen de nacionalisme però es venen la llengua per 30 sous de plata o 30 de camions de grava, si fa no fa. Avui hem llegit un manifest descafeïnat, que no reflexa la realitat, suposc que es volia aconseguir aquest "consens" perquè AQUESTS ALGUNS partits polítics de la vil·la hi s'hi avenguessin a participar en la lectura, i sobre tot, poc creïble, perquè les veus que l'han fet arribar al nostre poble no tenien força, d'altres haurien d'haver parlat avui, i no n'és responsable d'això l'OCB, i de veres que agraesc la seva invitació i que el seu esforç per la nostra llengua i la nostra cultura no és mereixedor de cap crítica, som nosaltres segurament que hem errat avui.

I pel que respecta al futur, i ara que venen eleccions, prou clar resulta que ens estan matant el català, i és hora de dir prou, la llengua no pot ser moneda de canvi de cap pacte ni de cap acord, o ens hi posam forts o estam perduts per sempre, i és hora de dir prou, perquè entre tots ens estant matant la llengua, ja és temps de reaccionar.