Sebastià Gallardo

Quan arribo al carrer Gran ja vaig ben xop, sempre em passa el mateix: el dia que agafo el paraigua no cau gota, el dia que no el tenc a mà sempre cau una bona aigua. Sona la música de "cabaret" i passa la comparsa, perfecte en el vestuari, ben coordinada la coreografia, les al·lotes amb tacó alt, però el carrer és ben moll, és realment complicar ballar allà al mig amb aquests tacons. La gent a banda i banda de carrer aguanta amb paciència, encara no perden la il·lusió, els qui s'han disfressat tampoc; però continua ploent i l'aigua va a més. Seguesc cap a plaça. Ens posam davant La Penya (afora, a dins ja no hi cap ningú), cada vegada plou més, passa una comparsa de nines i nins, s'aigua els hi regalima per tot, estan totalment molls, però no perden l'humor. Poc a poc la gent es va descoratjant i molts se'n van cap a casa, una llàstima de dia. Tothom fa el mateix comentari: ¿Perquè no s'ha suspès, perquè no l'han posposada?. Pirates, pallassos, pollastres, tots han quedat fet un nyap. Vatua! quina mala sort de dia, però perquè no l'han posposada? millor fer-la un altre dia. Em refugio una estona al Vaumar, torno a sortir, no atura de ploure, una comparsa de col·legiales disfressades de col·legiales canten i ballen damunt la plataforma, quins ànims!. Molta gent se'n va, això no té sentit, me'n torno també cap a casa, davora la finestra del Rapinya hi ha el meu cosí, a dins clar. M'hi atur a veure'l, ell no s'ha banyat gens; és l'home positiu tranquil: "plou, no s'hi pot fer res" em diu, el trob de cafè i tertúlia: "...tenia sed de rapinya" afegeix. Torn cap a casa: "Bé, el Barça ens distreurà" pens, però els "txés" ens fulminen amb dos gols en dos minuts. Vaja dia!.